7 de octubre de 2011

ESQUERDES: Ceràmiques d´Empar Faus


La Terra m´ha permés agafar-la, amassar-la, tallar-la, motllejar-la, amb el fi que amb aquesta mostra ens conscienciem d´un retorn a l´inici.

Al principi fou l´aigua d´aquest planeta blau, seguit de l´energia del sol, representat en el foc, en la peça de forma ovada que va transmetent la seua força que seria el seu rovell tan groc i en eixe esclat a la vida la nostra mare, la deessa.

La deessa que ens ha fomentat, alimentat i educat, junt a tots aquells altres éssers, convertits en mites, en els que hem cregut al llarg de la nostra història, tan com marins, terrestres o de l´aire.

Ara la Terra ens ho demana i com podem en eixes fonts que s´esgoten i donen pas a la sequera i eixos tres ulls que ens observen timidament peró els ignorem donant pas a pingüins angoixats pel desgel, ocells que cauen en picat perdent les ales, una estrelleta tractant de fugir de tanta bruticia marina, formant maremots perquè des de fa molt de temps ja no escolten el cant de la sirena.Aixi i tot, és una espera com Penèlope que espera que torne el seu Ulisses.

Acabem aquest viatge tornant a la pols, on descubrim la nostra energia, partint d´ací ens confondrem en un efusiu abraç tàntric, per a tornar a crear la vida en la que no estiguem ja agafats com el home de les argolles que ens impediexem la llibertat.

Estic dins del fang, l´olor a terrra banyada em “col-loca” i en eixe moment em deixe anar.

Gràcies Terra

* Empar Faus

24 de agosto de 2011

La vasija agrietada


Un cargador de agua sostenía sobre sus hombros dos grandes vasijas que colgaban a los extremos de un palo. Una de las vasijas tenía varias grietas, mientras que la otra era perfecta y conservaba toda el agua. Cuando llegaba al final del largo camino, la vasija rota sólo contenía la mitad de su contenido. Durante dos años completos, esto sucedió diariamente. 

Desde luego, la vasija perfecta estaba muy orgullosa de sus logros, pero la vasija agrietada se sentía miserable y estaba muy avergonzada de su propia imperfección. Después de estos dos años, la tinaja quebrada le habló al aguador: - Estoy avergonzada y me quiero disculpar contigo, porque debido a mis grietas sólo puedo entregar la mitad de mi carga. Debido a mis grietas sólo tienes la mitad de lo que deberías. 
- Cuando regresemos a casa, quiero que notes las hermosas flores que crecen a lo largo del camino - dijo el aguador compasivamente. Así lo hizo la tinaja, pero de todos modos se sintió apenada, porque al final, sólo quedaba dentro de sí la mitad del agua que debía llevar. 
 - Te diste cuenta de que las flores sólo crecen en tu lado del camino? - dijo el aguador 
- Siempre he sabido de tus grietas y quise sacar el lado positivo de ello. Sembré semillas de flores a lo largo del camino por donde vas y todos los días las has regado. Si no fueras exactamente como eres, con todos tus defectos, no hubiera sido posible crear esta belleza.

2 de mayo de 2011

Empar Faus: Artista del barro


Aquí tenéis una selección con las mejores piezas que he realizado en estos años. Felíz primavera !

14 de abril de 2011

Unicorn: Empar Faus 2011


Esta es la pieza que he presentado en la exposición homenaje al jesuita Antonio Beneyto. La técnica utilizada es Gres y las medidas son 85 x 30 cm.
Os recuerdo que podéis visitar la exposición en el Espai d´art de Gandía hasta el 18 de abril.
Esta muestra colectiva pretende ser un homenaje a la figura de Donan, como lo llamaban sus alumnos. Allí encontraréis 30 piezas de otros 30 artistas de la comarca. Un acontecimiento que no tenéis que perderos. El trabajo presentado merece una visita ;-)

Para los que no podáis desplazaros os dejo una pequeña galería fotográfica con algunos de los trabajos presentados:

17 de enero de 2011

El Socarrat




El socarrat és básicament un taulell de fang cüit i decorat amb pigments.
L´origen d´aquesta tècnica ceràmica es remunta al segle XV, s´utilitzava per a decorar sostres i volades d´edificis, i, pot ser, foren els obradors de Paterna i Manises els majors centres de producció. Hui en dia els socarrats són molt valorats, i gaudeixen d´un ampli reconeiximent per part de tothom.

El procés d´elaboració consisteix en aplicar a una de les cares del taulell una capa de color blanc o rosat de base. Després s´aplica la decoració amb els òxids de ferro i manganés, creant un efecte bícrom amb diferents tonalitats de negres i vermells, una vegada s´ha cuït la peça a una temperatura de aproximadament 950 º C.

Respecte als motius decoratius, predominen els geomètrics i zoomorfics, encara que la figura humana també està prou representada i ens aporta una informació fonamental respecte als costums i l´indumentaria de
l´època. Podem trobar , triangles, punts, creus, ... , junt a conills, aus, cèrvols, peixos, ... , figures mitològiques i fantàstiques, junt a cavallers i donzelles interpetant sugestives danses.