7 de octubre de 2011

ESQUERDES: Ceràmiques d´Empar Faus


La Terra m´ha permés agafar-la, amassar-la, tallar-la, motllejar-la, amb el fi que amb aquesta mostra ens conscienciem d´un retorn a l´inici.

Al principi fou l´aigua d´aquest planeta blau, seguit de l´energia del sol, representat en el foc, en la peça de forma ovada que va transmetent la seua força que seria el seu rovell tan groc i en eixe esclat a la vida la nostra mare, la deessa.

La deessa que ens ha fomentat, alimentat i educat, junt a tots aquells altres éssers, convertits en mites, en els que hem cregut al llarg de la nostra història, tan com marins, terrestres o de l´aire.

Ara la Terra ens ho demana i com podem en eixes fonts que s´esgoten i donen pas a la sequera i eixos tres ulls que ens observen timidament peró els ignorem donant pas a pingüins angoixats pel desgel, ocells que cauen en picat perdent les ales, una estrelleta tractant de fugir de tanta bruticia marina, formant maremots perquè des de fa molt de temps ja no escolten el cant de la sirena.Aixi i tot, és una espera com Penèlope que espera que torne el seu Ulisses.

Acabem aquest viatge tornant a la pols, on descubrim la nostra energia, partint d´ací ens confondrem en un efusiu abraç tàntric, per a tornar a crear la vida en la que no estiguem ja agafats com el home de les argolles que ens impediexem la llibertat.

Estic dins del fang, l´olor a terrra banyada em “col-loca” i en eixe moment em deixe anar.

Gràcies Terra

* Empar Faus